Els beneficis del jiu-jitsu en infants es noten al cos i, sobretot, al cap. El jiu-jitsu brasiler és un art marcial de contacte que es practica a terra, sense cops ni patades: la feina és controlar l’altre amb tècnica i palanca, no fer-li mal. Per a una nena o un nen de 4 a 12 anys això vol dir moure’s molt, aprendre a caure bé i descobrir que la força es fa servir amb cura.
El que les famílies acaben notant a casa és una altra cosa, i normalment triga unes quantes setmanes a aparèixer. Comencem pel principi.
Què és el jiu-jitsu brasiler, exactament?
El jiu-jitsu brasiler (també BJJ) ve del judo japonès i es va anar transformant al Brasil fins a convertir-se en una disciplina centrada en el terra. No hi ha cops. Tot passa cos a cos: agafades, desplaçaments, posicions de control i, en edats més grans, submissions.
La idea que el sosté és que algú més petit pot controlar algú més gran si sap col·locar-se bé. Per a un infant, aquesta idea val or. Vol dir que no cal ser el més fort de la classe per fer-ho bé.
A les classes infantils treballem la part motriu i lúdica: jocs de lluita amb normes, moviments al terra, rodolar, agafar-se, sortir d’una posició incòmoda. Res de violència.
Quins beneficis del jiu-jitsu es veuen en el cos?
És el bloc més visible i el primer que es nota.
– Coordinació i consciència corporal.
Els nens passen molta estona al terra, en posicions que gairebé no fan servir mai: de quatre grapes, de costat, cap per avall. El cos s’ha d’orientar constantment.
– Força funcional.
No hi ha peses ni màquines. La resistència és el propi pes, la gravetat i el company.
– Aprendre a caure. Sona a detall menor i no ho és gens. Un infant que sap caure es fa menys mal al pati, amb la bici i al parc.
– Mobilitat. Els malucs i la columna es mouen en tots els eixos durant una classe sencera, cosa que passa en ben pocs esports infantils.
– Activitat física de la que compta. L’Organització Mundial de la Salut recomana que els infants i adolescents facin una mitjana de 60 minuts diaris d’activitat física d’intensitat moderada o alta. Una classe de jiu-jitsu es mou en aquesta franja sense que el nen tingui la sensació d’estar entrenant.
I una cosa que no surt a cap llista: suen. Suen molt. Si a casa teniu batalles amb l’hora d’anar a dormir, fixeu-vos què passa els dies que entrenen.
I a nivell emocional, què hi guanyen?
Aquí és on el jiu-jitsu es distingeix d’altres activitats.
Un infant que entrena jiu-jitsu perd. Perd sovint, davant de companys amb més experiència, i torna la setmana següent. Aquesta gestió de la frustració en dosis petites, repetides i sense conseqüències reals costa molt de trobar en altres contextos. A la vida no sempre pots triar quan et toca perdre; aquí es practica en un lloc segur i amb algú a prop.
També hi ha això:
– Atenció.
Una tècnica té un ordre. Si et saltes un pas, no funciona. El retorn és immediat i no cal que ningú renyi ningú.
– Respecte i límits.
Se saluda en entrar i en sortir, s’espera el torn, i quan el company pica es para. Sempre. Aquest «para» és la primera cosa que aprenen i la que no es negocia mai.
– Confiança progressiva.
No ve de guanyar. Ve de fer avui una cosa que fa un mes no sabien fer.
Cap d’aquestes coses no passa en una setmana. Ni en dues. Per això parlem d’un curs sencer i no d’un taller de tres dies.
El jiu-jitsu fa els nens més agressius?
És el dubte que apareix sempre, i té tot el sentit del món: sentim «art marcial» i pensem en cops.
La resposta curta és que no, i la llarga té a veure amb com funciona la pràctica. No hi ha cops, ni al terra ni dempeus, i tota la classe es basa a tenir cura del company: si li fas mal, demà no tens amb qui entrenar.
Un infant que fa jiu-jitsu passa una hora rebent el senyal contrari al que ens preocupa. Que la força es dosifica. Que hi ha límits. Que quan l’altre diu prou, s’acaba.
Hi ha una altra cosa, més subtil. Els nens que ja saben què és una situació física intensa i controlada solen tenir menys necessitat de demostrar res al pati. La seguretat que busquen la troben al tatami, els dimarts i dijous a la tarda, amb els seus companys.
A Awen Tribe no treballem la tècnica com una eina per fer mal a ningú, i qualsevol ús fora del tatami es corregeix el mateix dia. Això forma part de la classe tant com aprendre a passar la guàrdia.
A partir de quina edat pot començar un infant?
A Awen Tribe treballem amb nens i nenes de 4 a 12 anys, amb feina adaptada a cada edat.
Als 4, 5 i 6 anys la classe és pràcticament joc dirigit: desplaçaments, equilibri, rodolar, jocs de lluita amb normes molt clares. L’objectiu és que es moguin bé i que entenguin com funciona el grup.
Entre els 7 i els 9 comença a entrar tècnica de veritat, encara amb molt de joc pel mig.
Dels 10 als 12 ja es pot treballar amb més estructura, sessions més llargues de pràctica i les primeres nocions de com encadenar posicions.
No cal experiència prèvia. No cal estar en forma.
I si el meu fill és tímid, o no li agraden els esports d’equip?
Aquest és, potser, el perfil que millor encaixa.
El jiu-jitsu és individual però es practica en grup. No hi ha banqueta ni suplents, ningú es queda mirant, i no cal saber controlar una pilota per participar des del primer dia. Per a un infant que ha provat el futbol o el bàsquet i ha tornat a casa amb la sensació de fer nosa, això canvia bastant l’experiència.
També funciona amb la timidesa, perquè el contacte físic obliga a relacionar-se sense haver de parlar gaire. Molts nens que costa que s’integrin en un grup nou s’hi troben còmodes abans del que esperaven, senzillament perquè la relació passa pel cos i no per la conversa.
Si el teu fill és de l’altre extrem – molta energia, poca canalització – també hi ha lloc. Aquí en gasta tota, i amb normes.
Com ho treballem a Awen Tribe
Awen Tribe és el programa infantil d’Awen Jiu-Jitsu, l’acadèmia que estem obrint a la Seu d’Urgell amb l’Olga com a professora i responsable tècnica.
Si teniu dubtes concrets sobre el vostre fill o la vostra filla -l’edat, el caràcter, una lesió, el que sigui- escriviu-nos i ho parlem. Ens agrada més això que respondre-ho tot per escrit en una pàgina web.
Preguntes freqüents sobre el jiu-jitsu per a infants
Quins són els principals beneficis del jiu-jitsu en infants?
Els beneficis del jiu-jitsu en infants es concentren en la coordinació i la consciència corporal, la força funcional, la capacitat de caure sense fer-se mal, la gestió de la frustració i el respecte pels límits del company. Al ser una activitat de contacte sense cops, també sol millorar la confiança dels nens que no se senten còmodes en esports de pilota.
A quina edat pot començar un nen a fer jiu-jitsu?
A Awen Tribe acceptem nens i nenes a partir dels 4 anys i fins als 12. Entre els 4 i els 6 la classe és sobretot joc motriu dirigit; a partir dels 7 s’introdueix tècnica de manera progressiva. No cal experiència prèvia ni cap preparació física particular.
El jiu-jitsu és perillós per als nens?
El jiu-jitsu brasiler no inclou cops ni patades i es practica majoritàriament al terra, cosa que redueix bastant el risc respecte d’altres arts marcials. El risc real depèn de la supervisió: grups per edat, progressió adaptada, normes clares i un professor a sobre. En infants no es treballen tècniques de submissió agressives i el senyal de parada es respecta sempre.
Cal comprar equipament per començar?
Per a les primeres sessions n’hi ha prou amb roba esportiva còmoda sense cremalleres ni butxaques. El quimono (o gi) es recomana quan l’infant confirma que continua. Us direm quin i on aconseguir-lo abans que ho compreu pel vostre compte.
Quant triga a notar-se el canvi?
La part física (coordinació, cansament bo, son) sol aparèixer les primeres setmanes. La part de caràcter -paciència, gestió de la frustració, saber esperar el torn- va molt més a poc a poc i es veu al llarg d’un curs, no d’un mes.