Com és una classe de jiu-jitsu per a nenes i nens, pas a pas
7 min de lectura
«I què hi farà, exactament, el meu fill a la classe de jiu-jitsu?»
És normal. Apuntar un nen/ nena a una activitat que sona a lluita, sense haver-hi posat mai els peus, imposa una mica.
Awen Tribe és el programa infantil de jiu-jitsu a la Seu d’Urgell per a nens i nenes de 4 a 12 anys. La sala ja està oberta i les classes comencen al setembre. Abans farem dues jornades de portes obertes perquè hi pugueu venir a tafanejar sense compromís, però mentrestant us expliquem com és una classe de jiu-jitsu per a nens de principi a fi.
Què cal saber
- Portes obertes: dimarts 25 d’agost i dimarts 8 de setembre. Les classes comencen al setembre.
- Les sessions són de dilluns a dijous, de 17.40 a 18.30. Cinquanta minuts.
- Es treballa a terra i amb control: al jiu-jitsu brasiler no hi ha cops ni puntades.
- La lluita són cinc o vuit minuts al final, i el nen que no en vol fer, no en fa.
- El primer dia no cal comprar res. Roba esportiva còmoda i prou.
- La matrícula inclou el kimono i l’assegurança del nen.
Quant dura una classe de jiu-jitsu infantil i com es reparteix el temps?
Cinquanta minuts, de 17.40 a 18.30. Prou estona per treballar de debò i prou curta perquè un nen de cinc anys no es desconnecti a mitja sessió.
El repartiment aproximat és aquest:
| Moment | Temps | Què hi passa |
|---|---|---|
| Entrada i files | 5 min | Es descalcen, demanen permís, saluden i es col·loquen per graduació i edat |
| Estiraments | 5 min | Mobilitat suau, guiada cada dia per un nen diferent |
| Joc | 5-10 min | Jocs relacionats amb el jiu-jitsu: córrer, rodar, jugar |
| Tècnica | 10-15 min | Un o dos moviments, repetits per parelles |
| Lluita | 5-8 min | Dues o tres lluites curtes amb el company, cada parella controlada |
| Files i comiat | 5 min | Es torna a formar, es comenta com ha anat i se saluda |
La quantitat de tècniques i la durada de cada bloc depenen del dia, de l’edat del grup i de com vinguin els nens. Un dia costa arrencar i s’allarga el joc; un altre ho entenen a la primera i queda més estona de tècnica.
L’entrada i les files: la part que més sorprèn les famílies
Les sabates es queden fora i s’hi puja descalç. Abans d’entrar al tatami es demana permís, i un cop a dins se saluda la professora i els companys que ja hi són. Sembla una tonteria i és la primera cosa que aprenen: el tatami és un espai que es cuida.
Quan hi som tots, es formen les files. Cada nen se situa segons la seva graduació i la seva edat, i aprèn quin és el seu lloc dins del grup. Aquí és on comença de veritat la disciplina, molt abans que cap tècnica.
Si algú ve nou, es presenta i procurem que no es quedi sol ni un minut. Els nens que ho passen malament el primer dia no acostumen a patir per l’activitat, sinó pels deu minuts inicials de no saber on posar-se.
L’escalfament: els estiraments els guia un nen diferent cada dia
Els primers cinc minuts són d’estiraments i mobilitat, amb les files col·locades, per no començar a treballar en fred. I els guia un dels nens.
Cada dia en toca un, per ordre: qui va segon avui, dirigeix demà. Portar l’escalfament davant de tothom els dona responsabilitat i la sensació de formar part del grup, no de ser només l’alumne que espera instruccions. Els petits ho esperen amb candeletes.
Després venen cinc o deu minuts de joc, ja relacionats amb el jiu-jitsu: córrer, rodar, moure’s per terra, jocs de contacte controlat. Un nen de cinc anys no aprèn a caure perquè li expliquis com funciona una caiguda. Aprèn a caure caient cent vegades en un joc on caure és el divertit.
La part tècnica: un o dos moviments per classe de jiu-jitsu, repetits
Un moviment. Dos com a molt. Explicat curt, demostrat a poc a poc i repetit per parelles durant una estona, mentre la professora va corregint un a un.
Quantes tècniques es toquen depèn del dia, de l’edat del grup i de l’ambient que hi hagi. Val més sortir amb un moviment entès que amb cinc a mitges. Els primers mesos es treballen fonaments: com controlar una posició, com sortir-ne, com moure’s amb algú a sobre sense entrar en pànic. Coses que després sostenen tota la resta.
La lluita: curta, controlada i voluntària
Aquesta és la part que genera més dubtes a casa, així que ho diem clar: al jiu-jitsu brasiler no s’hi donen cops. Ni puntades, ni cops de puny, ni res que s’assembli a un combat. El que hi ha és un joc de posicions a terra on guanya qui controla millor, no qui és més fort.
Són cinc o vuit minuts al final de la classe. Dues o tres lluites curtes amb un company, i les parelles les tria la professora, no els nens. Cada parella està controlada mentre dura.
I aquí ve el que més tranquil·litza les famílies: el nen que no vol fer lluita, no en fa. Continua treballant tècnica, sempre amb supervisió, i ja s’hi anirà posant quan li vingui de gust. Ningú empeny ningú al mig del tatami.
El comiat: es torna a formar
Els últims minuts es tornen a fer les files i es col·loca el grup. La professora els diu com ha anat la classe, afegeix el que s’hagi quedat al tinter i se saluden tots. Sortir corrent no és una opció, i és el que separa una activitat d’una classe.
I sí, sortiran suats i amb gana.
Què han de portar el primer dia?
Per la classe de prova:
- Roba esportiva còmoda, sense cremalleres ni butxaques. Samarreta de màniga curta i malles o pantaló ajustat.
- Ampolla d’aigua amb el nom.
- Cabell llarg recollit i ungles tallades.
Res de rellotges, polseres ni arracades penjants. Quan el nen ja tingui clar que continua, parlarem del quimono.
I les famílies, on són durant la classe?
La sala ja la podeu veure amb els vostres ulls, i per això fem les portes obertes. La dinàmica del dia a dia és aquesta: el més habitual és deixar-los i recollir-los. Els nens es concentren més quan no estan pendents de si els mires.
Portes obertes el 26 d’agost i el 8 de setembre
Les classes comencen al setembre, i abans farem dues jornades de portes obertes: dimecres 26 d’agost i dimarts 8 de setembre, a les 17:40h. Veniu amb els nens, que trepitgin el tatami, coneixeu l’Olga i pregunteu tot el que us passi pel cap. No cal apuntar-se enlloc per venir.
Si aquells dos dies no us van bé, feu la preinscripció i us escrivim. No és una matrícula ni us compromet a res: serveix perquè us coneguem i puguem organitzar els grups abans de començar.
Si busqueu jiu-jitsu a la Seu d’Urgell per als vostres fills, aquests dos dies són la manera més fàcil de fer el primer pas.
Preguntes freqüents
A partir de quina edat poden començar?
A partir dels 4 anys i fins als 12. Els grups es formen per edat i maduresa, no només per any de naixement, perquè un nen de 4 i un de 11 no poden fer la mateixa sessió. El repartiment definitiu dels grups us el confirmarem abans del setembre.
El jiu-jitsu és perillós per a un nen?
Al jiu-jitsu brasiler no hi ha cops ni puntades: es treballa a terra, amb control i amb parelles que tria la professora. La lluita són cinc o vuit minuts al final de la classe, cada parella supervisada, i el nen que no en vol fer continua amb tècnica. Com en qualsevol activitat física, el risc zero no existeix.
El meu fill és tímid i no és gens esportista. Encaixarà?
Sí, i sol ser el perfil que més s’hi troba a gust. No cal tenir cap base ni estar en forma: es comença des de zero i cada nen va al seu ritme. I si al principi no vol fer lluita, no en fa: segueix amb tècnica fins que s’hi vegi amb cor.
Cal comprar quimono per començar?
No. Per començar només cal roba esportiva còmoda sense cremalleres i una ampolla d’aigua. Quan el nen porti unes setmanes i tingueu clar que continua, us direm quin quimono va bé i on comprar-lo sense gastar de més.
Quins dies hi ha classe i quin preu té?
Les classes són de dilluns a dijous, de 17.40 a 18.30. Les quotes són de 35 € al mes per un dia a la setmana i 45 € per dos dies. La matrícula que correspon a l’assegurança esportiva i tràmits relacionats, és de 35€
Es pot venir a veure la sala abans d’apuntar-s’hi?
Sí. Farem portes obertes dimecres 26 d’agost i dimarts 8 de setembre: podeu venir amb els nens, veure el tatami i conèixer l’Olga sense compromís. Si cap dels dos dies no us va bé, escriviu-nos i quedem un altre dia.
