Salta al contingut
Tornar al blog

Jiu-jitsu i assetjament escolar: què pot fer i què no pot fer un esport

7 min de lectura
assetjament

«si l’apunto a jiu-jitsu, deixaran de molestar-lo a l’escola?».

La resposta honesta és que depèn, i que un esport sol no resol un problema que passa dins d’un grup, en un pati i moltes vegades també al mòbil. Però tampoc és cert que no serveixi de res. Val la pena explicar amb calma on arriba el tatami i on comença la feina de l’escola, de casa i, si cal, de professionals.

Aquest article és per a pares i mares que estan valorant una extraescolar que serveixi també en l’àmbit social al seu fill o la seva filla. 

El resum ràpid

  • El curs 2025-2026, el Departament d’Educació va registrar 1.865 possibles casos d’assetjament escolar a Catalunya, per sobre del total del curs anterior.
  • Les revisions científiques associen les arts marcials amb millores en autocontrol i menys victimització, però l’evidència encara és limitada i depèn molt de com s’ensenyi.
  • Cap esport substitueix el protocol de l’escola ni l’acompanyament d’un adult. Si sospiteu que hi ha assetjament, el circuit oficial és el primer pas.

Quantes situacions d’assetjament es detecten a Catalunya?

El curs 2025-2026, el Departament d’Educació va registrar 1.865 possibles casos d’assetjament escolar a Catalunya, una xifra que ja superava els 1.706 de tot el curs anterior (Departament d’Educació i Formació Professional, dades facilitades a l’ACN, maig de 2026).

Són casos registrats, no una radiografia de tot el que passa. Des que existeix el Registre de Violències contra l’Alumnat, els centres anoten situacions que abans es quedaven en una conversa de passadís. Que pugin els números pot voler dir que hi ha més assetjament, o que se’n detecta més. Probablement les dues coses alhora.

Res d’això s’atura amb una tècnica.

Què pot fer el jiu-jitsu de veritat?

Una revisió sistemàtica publicada a Heliyon el 2025 va analitzar 21 estudis sobre intervencions esportives i assetjament escolar, i va identificar les arts marcials, el ioga i els esports d’equip entre les més efectives, sobretot per la millora de l’autocontrol i la reducció de la victimització (Heliyon, «Sport-based interventions to mitigate bullying behaviors among children and adolescents», 2025).

Traduït a què veiem al tatami, hi ha tres coses concretes.

La primera és la calma sota pressió. Un infant que ha après a respirar mentre algú li fa força a sobre reacciona diferent quan al pati algú l’empeny. No perquè sàpiga defensar-se, sinó perquè el cos ja no interpreta aquell contacte com una emergència.

La segona és la postura. Sonarà tòpic, però la manera de caminar, de mirar i de plantar-se canvia quan un nen es coneix físicament. I això sí que es nota des de fora.

I la tercera, la que més ens importa, és el grup. Molts infants que ho passen malament a l’escola arriben aquí sense un espai on siguin ben rebuts. Tenir dos dies a la setmana un lloc on algú et diu el nom i t’espera fa una feina que cap tècnica pot fer.

El que veiem a classe: els canvis que noten les famílies rarament tenen a veure amb el combat. Tenen a veure amb dormir millor, protestar menys per anar a l’escola i atrevir-se a parlar amb algú nou. 

Què no pot fer el jiu-jitsu?

Una revisió sistemàtica publicada a Frontiers in Public Health el 2026 conclou que la relació entre entrenar arts marcials i els canvis de conducta agressiva depèn molt del context i de com s’instrueix, i que els mecanismes psicològics s’han de tractar com a hipòtesis, no com a efectes confirmats (Frontiers in Public Health, «Martial arts training and aggressive behavior in children and adolescents», 2026).

Dit d’una altra manera: no és l’esport pel fet de ser esport. És qui l’ensenya i com.

El jiu-jitsu no evita que t’excloguin d’un grup de WhatsApp. No atura els rumors. No protegeix del ciberassetjament, que passa a casa, de nit i sense testimonis. I no substitueix el protocol del centre educatiu, que existeix, és obligatori i s’ha d’activar.

Tampoc ensenyem un infant a «tornar-la». Respondre amb una tècnica a una agressió sol acabar amb dos nens sancionats i el problema de fons intacte. El que treballem és el contrari: distància, avisar un adult, sortir de la situació. La part física és l’últim recurs, no el primer.

I no, no prometem que ningú tornarà a molestar el vostre fill. Qui us ho prometi, desconfieu-ne.

Per què el tatami canvia la manera de reaccionar?

Perquè és dels pocs llocs on un infant practica perdre i dir prou i que se’l respecti a l’instant.

Al jiu-jitsu, quan una posició incomoda, es pica dues vegades i la parella s’atura. Sempre. Es repeteix desenes de vegades cada classe. Un nen que ha après que el seu límit s’ha de respectar a sobre del tatami el reconeix millor fora.

També s’entrena la frustració en dosi petita. Avui et guanya algú més petit que tu. Demà t’escapes d’una posició que dilluns no podies. Ningú es queda fora perquè no arribi al nivell.

Què poden fer les famílies si sospiten que hi ha assetjament?

Abans de pensar en extraescolars, activeu el circuit. A Catalunya, la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV) atén famílies, alumnat i centres al telèfon 900 923 098, al correu usav.educacio@gencat.cat i a través de l’aplicació UsApps (XTEC, Departament d’Educació).

Quatre coses que ajuden, per ordre:

  1. Escoltar sense interrogar. Preguntes obertes i temps. Molts infants triguen setmanes a explicar-ho.
  2. Anotar fets. Dia, hora, què va passar, qui hi era. Els protocols funcionen molt millor amb concreció que amb sensacions.
  3. Parlar amb el tutor o tutora com abans millor, encara que us faci mandra o penseu que exagereu.
  4. Buscar ajuda professional si veieu canvis en la son, la gana, l’ànim o les ganes d’anar a l’escola.

L’esport ve després, i ve com a suport. Un lloc on el vostre fill o filla es trobi bé mentre la part seriosa es resol per on s’ha de resoldre.

Preinscripció a Awen Tribe

Awen Tribe és el programa de jiu-jitsu brasiler per a nens i nenes de 4 a 12 anys de La Seu d’Urgel, a l’Alt Urgell. Les classes comencen el setembre de 2026 i ja podeu deixar les vostres dades a la preinscripció.

La preinscripció no és una matrícula: serveix perquè us puguem trucar, conèixer l’infant i veure si el grup li encaixa.

Fes la preinscripció aquí.

Contacta amb l’Olga aquí.

Preguntes freqüents

El jiu-jitsu farà que el meu fill sigui més violent?

L’evidència no ho sosté. La revisió de Frontiers in Public Health (2026) apunta que els efectes sobre la conducta agressiva depenen del context i de l’orientació de l’entrenament. En un entorn on es premia el control i el respecte a la parella, el que s’entrena és contenir-se, no colpejar.

A partir de quina edat té sentit començar?

A Awen Tribe treballem amb infants de 4 a 12 anys, amb continguts diferents per edat. Als més petits els demanem sobretot moviment, joc i normes; a partir dels 8 o 9 anys, la tècnica ja té una progressió reconeixible i la capacitat de mantenir la calma sota pressió es treballa de manera més explícita.

El meu fill és molt tímid i li fa por el contacte. Pot venir?

Sí, i és un perfil habitual. El contacte s’introdueix de manera progressiva i sempre amb la possibilitat d’aturar l’exercici picant dues vegades. Ningú ha de fer res que no vulgui el primer dia. Podeu quedar amb nosaltres per venir a mirar una classe abans de decidir.

Si a l’escola hi ha un cas obert, el jiu-jitsu pot interferir?

No hauria d’interferir, però expliqueu-nos-ho. Si sabem que hi ha una situació en curs, evitem exercicis que puguin remoure-la i coordinem el que fem amb el que ja s’estigui treballant al centre o amb el professional que acompanyi la família.

Quantes classes fan falta per notar alguna cosa?

No hi ha un número. Les famílies solen explicar canvis d’actitud abans que canvis tècnics, sovint durant els primers mesos, i sempre depèn de l’infant. Qualsevol acadèmia que us doni un termini exacte s’ho està inventant.

Fonts consultades

Continua llegint.

Demana informació