Jiu-jitsu infantil a la Seu: tècniques i moviments bàsics

Quan expliquem què fa un nen de vuit anys en una classe de jiu-jitsu infantil, la primera resposta sol descol·locar una mica: abans d’aprendre cap projecció, aprèn a caure. Primer el terra, després la tècnica. Aquest ordre no és negociable i té molt de sentit quan el veus aplicat.

Aquí expliquem què són les tècniques de projecció, quins moviments bàsics les sostenen i com s’introdueixen segons l’edat. El que la majoria de famílies volen saber abans d’apuntar la seva filla o el seu fill és una cosa: què faran exactament, i si allò és segur.

En un minut

• En jiu-jitsu infantil, una projecció és portar l’altra persona a terra de manera controlada, aprofitant el desequilibri i no la força.
• Els nens aprenen primer les caigudes (ukemi) i els moviments bàsics de terra; les projeccions arriben després.
• L’edat marca el ritme: entre els 4 i els 6 anys es treballa sobretot motricitat i joc; la tècnica formal apareix més tard.

Què és una projecció en jiu-jitsu?

Una projecció és la tècnica que porta l’altra persona de dempeus a terra, controlant-ne la caiguda. La clau està en el desequilibri (kuzushi en japonès): es tracta de trobar el moment en què el pes de l’altre ja va cap a un costat i acompanyar-lo, no d’empènyer amb força.

Això, traduït a una classe amb nens de nou anys, vol dir tres coses molt terrenals. Parelles d’alçada i pes semblants. Ritme lent, gairebé a càmera lenta, fins que el moviment surt sol. I la persona que projecta manté l’agafada mentre l’altra cau, per acompanyar-la fins al tatami.

Cap nen aprèn a llançar ningú. Aprèn a portar-lo a terra i a fer-se responsable que arribi bé.

Per què el primer que s’ensenya és caure?

Perquè saber caure és la peça que permet que tota la resta sigui segura. En jiu-jitsu infantil, les caigudes s’anomenen ukemi i ocupen una part important de les primeres setmanes, sovint en format de joc.

N’hi ha tres de bàsiques:

• Caiguda enrere: la barbeta al pit, l’esquena arrodonida, els braços colpegen el tatami per repartir l’impacte.
• Caiguda lateral: la mateixa idea, però de costat, que és com es cau la majoria de vegades.
• Rodament endavant: una tombarella controlada, en diagonal, que converteix una caiguda en un moviment continu.

Un nen que ha repetit això centenars de vegades reacciona diferent quan ensopega al pati o quan cau de la bici. No és una assegurança contra els cops (ningú pot prometre això), però el component de sorpresa desapareix i el cos ja sap què fer amb els braços i amb el cap.

I hi ha un efecte secundari que les famílies noten aviat: perden la por al terra. Deixen de tensar-se.

Els moviments bàsics que ho sostenen tot

Abans de qualsevol tècnica hi ha un vocabulari de moviments que es repeteix classe rere classe. Són la base sobre la qual després s’hi construeix tot, i en una classe de jiu-jitsu infantil apareixen gairebé sempre en forma d’escalfament o de circuit.

• La fugida de maluc (shrimping): desplaçar-se d’esquena sobre el tatami empenyent amb els peus. És el moviment més repetit del jiu-jitsu i el que permet recuperar espai quan algú et té a sobre.
• El pont: elevar el maluc des de terra amb les espatlles recolzades. Serveix per treure’t pes de sobre i és pura cadena posterior.
• L’aixecada tècnica: posar-se dret des de terra sense perdre la guàrdia ni girar l’esquena. Sembla senzill fins que ho proves.
• Els desplaçaments animals: l’ós, el cranc, la granota. Aparentment és un joc, i funcionalment és coordinació, força de tronc i consciència corporal.

Aquests moviments són exactament el que fa que, tres mesos després, una projecció es pugui ensenyar sense que ningú es faci mal.

Quines projeccions aprenen primer els nens?

Les primeres solen ser les que impliquen menys altura de caiguda i més contacte amb el terra. Els derrocaments de lluita (agafar una cama o les dues i portar la parella a terra) apareixen aviat justament per això: la caiguda és curta i controlada.

Després arriben les segades, com la coneguda o soto gari, on es bloqueja la cama de la parella mentre se’n desplaça el pes cap enrere. I més endavant, quan el control corporal ja és sòlid, les projeccions de maluc, que exigeixen entrar sota el centre de gravetat de l’altre.

L’ordre exacte i el moment d’introduir cada tècnica els decideix l’Olga segons el grup, el nivell i com es mouen aquell trimestre. No hi ha una llista tancada que serveixi per a tots els nens.

Com canvia tot això segons l’edat?

L’edat marca el ritme molt més que el talent. Un grup de 4 a 6 anys i un de 10 a 12 poden fer la mateixa tècnica i estar treballant coses completament diferents.

Entre els 4 i els 6 anys el pes recau en la motricitat: rodar, desplaçar-se, aturar-se quan toca, esperar el torn. La tècnica hi és, però disfressada de joc, i les normes són molt clares.

Entre els 7 i els 9 apareix la repetició conscient. Ja poden mantenir l’atenció en una seqüència de dos o tres passos i comencen a treballar amb parella de manera continuada.

A partir dels 10 la cosa es millora: precisió, timing, entendre per què una tècnica funciona i per què l’altra no. També és l’edat en què el jiu-jitsu comença a semblar-se al que fan els adults, amb els ajustos que calguin.

I això és segur?

És la pregunta que fa tothom, i és la pregunta correcta. La seguretat en jiu-jitsu depèn de decisions molt concretes, no de bones intencions: tatami en condicions, parelles agrupades per mida, progressió respectada, grups amb nombre controlat i una norma que es repeteix fins a l’avorriment

Sobre el paper, el jiu-jitsu té un avantatge: no hi ha cops. El treball és de control, palanca i posició. Això elimina d’entrada bona part del risc associat a altres esports de contacte, tot i que no elimina la necessitat de supervisar cada exercici.

Vols conèixer els avantatges d’aquest esport en nens/es? Llegeix aquest article.

Jiu-jitsu infantil a la Seu d’Urgell: com comencem

Awen Tribe és el programa infantil d’Awen Jiu-Jitsu, l’acadèmia de jiu-jitsu brasiler de la Seu d’Urgell. L’acadèmia ja està oberta i les classes comencen al setembre, de dilluns a dijous a la tarda.

👉 Vols apuntar la teva filla o el teu fill? Contacta amb l’Olga. 

Preguntes freqüents