Tècniques i jocs que fem a l’extraescolar de jiujitsu

A l’extraescolar de jiujitsu els nens i nenes aprenen a caure sense fer-se mal, a desplaçar-se per terra amb agilitat i a controlar el propi cos quan tenen un company a sobre. I ho aprenen jugant. Persecucions, curses d’animals, robar cinturons, reptes per parelles amb cronòmetre. Darrere de cada joc hi ha un moviment tècnic concret, però ells el que veuen és que s’ho passen bé.

Us expliquem què passa exactament durant els cinquanta minuts que dura una sessió.

Com és una classe, minut a minut

Les sessions d’Awen Tribe duren cinquanta minuts, de dilluns a dijous de 17.40 a 18.30, i són per a nens i nenes de 4 a 12 anys. L’estructura es repeteix cada dia, i això és volgut: quan saben què toca ara i què vindrà després, entren molt més tranquils.

Entrada i salutació. Es descalcen i demanen permís abans de trepitjar el tatami. Un cop a dins, saluden l’Olga i els companys que ja hi són. Quan hi és tothom, formen files per ordre de graduació i d’edat, i cada nen aprèn quin és el seu lloc. Sembla un detall petit, però és el moment en què canvien de xip després de tot un dia a l’escola.

Estiraments (5 minuts). Mobilitat suau amb les files col·locades, per no començar a treballar en fred. Els guia un nen diferent cada dia, amb un torn que va rotant, i això fa molt: es senten part del grup i s’acostumen a portar una responsabilitat davant dels companys.

Joc (5-10 minuts). Jocs relacionats amb el jiujitsu i, alguns dies, simplement córrer, rodar i jugar. Aquí riuen molt.

Bloc tècnic (10-15 minuts). L’Olga ensenya un o dos moviments concrets i els repeteixen per parelles durant una estona. Quants moviments es treballen i quant dura el bloc depèn de l’edat del grup i de com estan aquell dia, que no tots els dimarts són iguals.

Lluita (5-8 minuts). Dues o tres lluites amb el company, també segons l’edat. Les parelles les tria l’Olga i cadascuna està controlada. Qui no vol lluitar, no lluita: continua fent tècnica, sempre supervisat.

Tancament. Tornen a formar files, l’Olga els explica com ha anat la classe i què ha vist, i se saluden tots abans de sortir.

L’escalfament: jocs que semblen només jocs

Cada joc entrena una capacitat física concreta que després necessitaran al tatami.

Les curses d’animals. Van d’una punta a l’altra caminant com un cranc, com un ós o reptant com un cuc. És el que en jiujitsu es fa servir per treballar la força de les cames, els braços i tot el cinturó abdominal, però ells només saben que estan fent l’ós.

La cua de dinosaure. Cadascú porta un tros de cinturó penjat al darrere i ha d’intentar robar les cues dels altres sense perdre la seva. Aprenen a moure’s mirant on són els altres, a canviar de direcció i a no anar sempre de cara.

El rei del cercle. Dins d’un cercle marcat, s’empenyen d’agenollats per intentar que l’altre en surti. Sense estirades ni ensurts. És la manera més divertida que hem trobat d’ensenyar-los què vol dir tenir una bona base, o sigui, no caure a la mínima que et toquen.

La teranyina. Un para al mig i ha de tocar els altres, que van creuant el tatami. Els tocats es queden i formen paret. Escalfament pur i cardiovascular, i a més arrenquen la classe rient.

Vols conèixer els beneficis que té el jiujitsu per les nenes i nens? Llegeix aquest article.

Jocs que ensenyen tècnica sense que ho sembli

Aquesta és la part que més ens agrada de treballar amb aquestes edats. Un nen de sis anys no aguantarà una explicació de tres minuts sobre com escapar del control lateral, però jugarà vint vegades seguides al mateix joc que li ensenya justament això.

Robar els cinturons. Es col·loquen quatre o cinc cinturons al mig del tatami i, per parelles, han d’aconseguir-ne el màxim possible mentre l’altre els ho impedeix. Treballen agafades, canvis de pes i com fer palanca amb el cos en comptes de fer força amb els braços.

La tortuga. Un es posa de quatre grapes, ben tancat, i l’altre té trenta segons per fer-lo girar. Després canvien. Aprenen dues coses de cop: la posició defensiva de tortuga i com desequilibrar algú que resisteix.

Escapar de sota. Un company es col·loca a sobre en una posició de control i l’altre té quaranta-cinc segons per sortir-ne. Aquest és el joc que més els costa al principi i el que més els canvia la cara quan comencen a aconseguir-ho. Perdre la por a tenir algú a sobre és, probablement, el primer aprenentatge real d’un nen al tatami.

Les curses de cocodril. Es desplacen estirats d’esquena, empenyent-se amb els talons i girant el maluc. És la gambeta, el moviment més repetit de tot el jiujitsu, disfressada de cursa.

Les tècniques que hi ha darrere de tot això

Al bloc tècnic es treballen un o dos moviments per sessió, molt repetits i adaptats a l’edat de cada grup. Aquests són els que apareixen més sovint:

• Les caigudes. Caure de costat, caure d’esquena i rodar endavant sense recolzar el cap. És el primer que aprenen i el que més els servirà fora del tatami, al pati o anant amb bicicleta.
• La gambeta. El desplaçament de maluc que permet crear espai quan tens algú a sobre. Base de gairebé tota la resta.
• El pont. Empènyer amb les cames per desequilibrar el pes d’un company.
• La base i la postura. Com col·locar el cos per no caure quan t’empenyen.
• La guàrdia. Controlar algú des de sota amb les cames. Els grans hi dediquen força estona; els petits, versions molt simplificades.
• Els controls des de dalt. Muntada i control lateral, sempre amb l’objectiu de mantenir la posició, no de fer mal.
• Les agafades. Com agafar el quimono, on i amb quina mà.

Una cosa que ens pregunten molt les famílies a la Seu i que val la pena deixar clara: al jiujitsu brasiler no s’hi donen cops. Ni cops de puny ni puntades. Tot passa amb el contacte, l’equilibri i el control al terra. Aquesta és una de les raons per les quals és una activitat que encaixa bé amb infants que no havien fet mai cap esport de contacte.

Per què els jocs funcionen tan bé a aquestes edats

Un nen que juga repeteix. I al jiujitsu, la repetició ho és tot.

Quan expliques un moviment i demanes vint repeticions, a la desena ja estan mirant el sostre. Quan el mateix moviment és un joc amb un company que et fa resistència, en fan seixanta sense adonar-se’n i, a més, les fan contra algú que no col·labora, que és com passa de veritat. També ens ajuda amb una cosa més difícil de treballar: els jocs tenen normes, i les normes s’han de complir encara que perdis. Amb el temps sol notar-se en com gestionen la frustració.

I hi ha una part que no és joc i que també compta: formar files, saber quin és el teu lloc, demanar permís per entrar, saludar. Disciplina, però de la que es fa sense cridar ningú.

Què necessita el vostre fill o filla per començar

Venir amb moltes ganes. Res més.

Més endevant us parlarem del kimono.

Sí que us demanarem que vinguin amb les ungles curtes, sense polseres ni arracades penjants i, si tenen els cabells llargs, recollits. I una ampolla d’aigua amb el nom escrit, que a la tercera setmana n’hi ha vuit d’iguals.

Preguntes freqüents sobre l’extraescolar de jiujitsu

Voleu que el vostre fill o filla provi una classe? Deixeu-nos les dades a la preinscripció d’Awen Tribe i us contactem personalment per organitzar-ho.